Totes les noticies

Arriba l'espectacular producció 'Andrea Chénier' de David McVicar

  • L’aclamat tenor alemany Jonas Kaufmann s’estrena al Liceu en una òpera escenificada encarnant el poeta Andrea Chénier, rol que alternarà amb Jorge de León i Antonello Palombi.
  • Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez encapçalen un extens repartiment que transmet la lluita per la llibertat i l’amor durant els dies del Terror, ambientat esplèndidament per l’escenògraf Robert Jones i amb vestuari de Jenny Tiramani.
  • El mestre Pinchas Steinberg durà la batuta d’aquesta òpera d’Umberto Giordano, producció de la Royal Opera House Covent Garden, Centre for the Performing Arts (Beijing) i San Francisco Opera.

Sondra Radvanovsky i Jorge de León.

Barcelona, 28 de febrer de 2018. La imponent producció d’Andrea Chénier d’Umberto Giordano dirigida per David McVicar arriba al Gran Teatre del Liceu del 9 al 28 de març sota la batuta del mestre israelià Pinchas Steinberg. I ho farà amb un repartiment de luxe encapçalat pel tenor alemany Jonas Kaufmann, que farà la seva primera òpera escenificada al Liceu i s’alternarà amb Jorge de León i Antonello Palombi en el rol del poeta Andrea Chénier. Les sopranos nord-americanes Sondra Radvanovsky i Julianna Di Giacomo debuten en el paper de Maddalena mentre que els barítons Carlos Álvarez i Michael Chioldi (que debuta al Liceu i en el rol) encarnaran Carlo Gérard. Marie Lambert s’encarrega de la reposició d’aquesta aclamada producció de la Royal Opera House Covent Garden, Centre for the Performing Arts (Beijing) i San Francisco Opera que també comptarà amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu.   

Marie Lambert i Carlos Álvarez.

McVicar ambienta l’òpera de Giordano en els temps del Terror gràcies a una impactant escenografia corpòria que reflecteix amb molt realisme el context de la Revolució Francesa. L’escenògraf Robert Jones i la figurinista Jenny Tiramani fan un esplèndid treball per situar el públic en aquest context històric i per acostar amb autenticitat aquest triangle amorós encapçalat pel poeta Andrea Chénier i el servent Carlo Gérard, que comparteixen adoració per la jove aristòcrata Maddalena. Quan Maddalena ho perd tot en plena Revolució Francesa, Chénier li ofereix la seva protecció i provoca l’enveja de Gérard, ara convertit en un poderós funcionari. Chénier és detingut durant els dies del Terror. Gérard, mogut per la seva gelosia, el condemna. Maddalena fa una crida desesperada, i Gérard intenta, ja massa tard, defensar Chénier. Gérard ajuda Maddalena a unir-se amb Chénier a la presó, i els amants s’enfronten a la guillotina plegats.     

El director musical israelià Pinchas Steinberg ja va dirigir Andrea Chénier al Liceu en la seva darrera visita al nostre fossat. Es tracta d’una de les dues òperes més famoses de Giordano (juntament amb Fedora) i que ha pres rellevància pels espectaculars moments lírics que regala al tenor que encarna el paper principal, amb moments àlgids com l’impressionant “Improvviso” de l’acte primer i la seva ària final “Come un bel di maggio”. També destaquen altres moments emocionants per la resta del repartiment com l’ària de Maddalena “La mamma morta” o el “Nemico della patria?” de Gérard.

Andrea Chénier és un dramma storico en quatre actes, llibret de Luigi Illica i música d’Umberto Giordano. Es va estrenar per primer cop al Teatro alla Scala de Milà el 28 de març de 1896. La primera funció al Gran Teatre del Liceu va ser el 12 de novembre de 1898, on van participar-hi, entre d’altres, Emilio De Marchi, Emilia Corsi i Eugenio Giraldoni. La darrera funció va tenir lloc el 17 d’octubre de 2007 i en total al Liceu s’hi ha representat 49 vegades.

Verisme Plàstic: Nous Realismes a Catalunya

Coincidint amb la programació de l’òpera de Giordano, un dels exponents del verisme en l'òpera, el Liceu organitza l’exposició que compta amb obres de deu pintors i dos escultors contemporanis representants del Nou Realisme a Catalunya. L’exposició pretén crear sinèrgies entre el realisme en les arts visuals i el verisme en l’òpera, dues expressions estètiques que responen a una mateixa voluntat de reivindicar la realitat quotidiana, més enllà de les tendències historicistes i mitològiques dominants en l'òpera de finals del segle XIX i de l’abstracció plàstica de la segona meitat del segle XX. Mostren fragments de vida, que són únics i universals alhora, perquè, al cap i a la fi, les emocions que sentim són íntimes, però també compartides, i el soroll de la ciutat i les ombres que projecten els edificis ens poden evocar qualsevol metròpoli. Però el que s'exposa en aquesta mostra és la realitat de l'artista que s'ha desenvolupat a Catalunya, i que podem reconèixer com a nostra.