Cercle del Liceu

El Cercle del Liceu va ser fundat el 1847, el mateix any que el Gran Teatre del Liceu. La seva finalitat és ser un lloc de trobada més enllà de les funcions del Teatre. És un dels club més antics en funcionament de tot l’estat.

Durant el nostre recorregut visitarem les quatre sales que es troben a la planta noble.

Saló de la xemeneia

Si bé la seva funció actual és la de sala de tertúlies, antigament era la sala d’audicions i era anomenat Saló del Piano. Destaca el parafoc de la xemeneia fet amb l’antiga i dificilíssima  tècnica del cloisonné. De fet, té tanta complexitat que avui en dia ja no es fa. El Saló és d’estil premodernista i és la sala més antiga del Cercle. Hi té cabuda un piano de la prestigiosa marca Steinway de l’any 1.870 aprox.

Destaquem:

  • Saló de descans. Francesc Masriera, s.a. Representa el Saló dels Miralls del Liceu amb una parella que festeja mentre la dida està adormida.
  • Ressalten també les dues pintures de Josep Cusachs amb temàtica eqüestre (Munteria i Cavalls). Cusachs era militar i artista i va ser el pintor oficial del rei Alfons XIII.

Gran Saló

Sala de lectura i d’audicions. Reuneix obres d’autors com Brull o Rusiñol, entre d’altres. Durant un temps es va utilitzar com a sala de ball i el 7 de novembre de 1.893 va atendre a les persones ferides per l’atemptat anarquista que va tenir lloc a la Sala del Gran Teatre del Liceu.

Destaquem:

  • Júlia o “La Sargantain”. Ramon Casas, 1905. Casas, format a París i fundador d’Els Quatre Gats amb el seu amic Santiago Rusiñol, és el màxim exponent del modernisme català. El pintor ens presenta a la seva model, Júlia Peraire. Primera vegada que en un retrat d’una figura femenina aquesta mira directament a l’espectador. Mostra cert menyspreu, mal asseguda. Si ens fixem en la seva mà dreta veurem que sembla més la urpa d’un animal que no una mà. Pel que fa al vestit, totes les línies apunten a una zona molt concreta, fet que va despertar molts escàndols quan es va mostrar l’obra.
  • La Fatigada. Francesc Masriera, 1894. És la contraposició de la Júlia, refinada i tímida. Ens mostra una dama que torna a casa després d’un ball. Capta el moment precís de treure’s els guants.

Sala Alexandre de Riquer

Antic guarda roba. Va ser remodelat l’any 1.900 per l’Alexandre de Riquer amb un estil plenament modernista.

Destaquem:

  • Compta amb un rellotge únic de 24 hores.
  • Tota la sala està decorada, des del terra fins el sostre. El terra és hidràulic i representa motius animals com el cigne.
  • El tapís de les parets està inspirat, com tota la sala, en el moviment modernista anglès “Arts & Crafts”, amb un tipus  de flor de gran influència a l’època medieval i renaixentista.
  • Els aplics conserven encara les aixetes de gas d’abans que entrés l’electricitat.

La rotonda

Antiga sala de jocs i de lectura de premsa. Va ser un encàrrec del Cercle a en Ramon Casas, que la va dissenyar entre 1.901 i 1.902.

Destaquem:

  • Les pintures representen temes relacionats directament o indirecta amb la música.
  • Hi apareixen tres teatres de principis de segle a Barcelona, entre ells el Liceu. Cadascun representava una classe social (es troben a dreta i esquerra de la xemeneia).
  • A l’únic quadre situat a París pinta a la model Madeleine de Boisguillaume, que visitava el Moulin Rouge i Le Chat Noir i havia estat pintada per Monet i Toulouse Lautrec. 
  • El fet de pintar senyores en cotxe, fumant puros o bevent alcohol demostra que Ramon Casas no és únicament un pintor modernista, sinó també modern.
  • En el quadre de les monges cantant, destaquem els llavis pintats de vermell i tot i que canten, la boca tancada. Hi va voler representar la música coral religiosa.
  • Perfeccionisme en les transparències en els vestits i domini de la paleta del blanc.